Mèdium: una pseudo-demostració psíquica d'Albert Llorens, o què passa quan es deixen de banda els trucs de màgia

El passat 17 de gener, La Màgia d'Albert Llorens va estrenar, a la Sala Àgora de Sabadell, "Mèdium", una pseudo-demostració psíquica que ha portat, porta i portarà cua. Entre els assistents, vam comptar amb el professor Sebastià D'Arbó.

Sebastià D'Arbó, Albert Llorens i Mª Antònia Cabistany

Què és "Mèdium"?

És més fàcil descriure què no és. "Mèdium" no és un espectacle de mentalisme, ni de màgia ni d'il·lusionisme. De fet, ni tant sols és un espectacle. Es tracta d'una demostració de fenòmens que freguen la parapsicologia i els efectes paranormals.


Premonició, clarividència, percepció extrasensorial?

No. En l'espectacle no es proclama cap efecte paranormal. Justament, es tracta d'explicar el contrari. A través de la suggestió, el llenguatge i una mica de sort (que s'ha de saber explotar) l'Albert Llorens es planta davant del públic sense cap informació prèvia i comença a contactar amb diverses persones d'entre el públic: en desvetlla el seu estat anímic, les seves preocupacions, les seves il·lusions i els seus plans de futur.


Si no hi ha truc, ni tampoc experiències paranormals, què hi ha?

Lectura en fred. Reacció ideomotora. Lectura muscular. I una bona dosi de psicologia per a contactar amb el públic. A més, es posen exemples de tarot, psicometria, astrologia i quiromància, des del respecte a les persones que hi puguin creure. No obstant això, es demostra com es poden imitar els resultats i, dit per persones creients i avesades a les demostracions d'aquells que proclamen que sí es possible, aconseguint algunes vegades més precisió que <<els de debò>>. Que cadascú extregui les seves pròpies conclusions. En cap cas l'objectiu de l'espectacle és fer canviar de parer a uns o als altres en les seves conviccions més íntimes.


Qui hi ha d'anar?

Tothom que ho vulgui, que sigui major d'edat i que no es consideri extremadament susceptible o influenciable. Els escèptics veuran com hi ha coses tant sorprenents que, malgrat poder ser explicades per fenòmens neuromusculars (el pèndol, la telepatia muscular,...), resulten ser incomprensibles. Els creients en el món paranormal, veuran experiències similars (que no vol dir iguals) als efectes proclamats com a paranormals. 


Són tots els vidents/clarividents/mèdiums/... uns estafadors?

No es pot dir. Només una persona que hagués parlat amb els més de 7 mil milions de persones que habitem la Terra podria contestar-ho. Hi ha gent intel·ligent, culta i curiosa que hi creu. Es mereixen tot el respecte. N'hi ha d'altres que, a més, han tingut experiències intuïtives. Per l'escèptic, això només demostra que existeixen les coincidències. Tot el respecte per aquestes persones també. Ara bé, per altra banda hi ha els personatges que, usant prestades les paraules del mateix professor d'Arbó, són "professionals de 8 a ocho", i que sent o no conscients que estan venent mentides, estafen. És per culpa d'aquests personatges que aquelles persones del primer grup, intel·ligents, cultes i curioses, que han tingut una experiència que no tothom ha tingut la sort d'experimentar són vistes, pels que s'ho miren des de l'altra banda, com a "freaks" o "frikis". Si a algú li hauria d'agradar aquesta demostració és a tots aquells que creuen, han experimentat, o posseeixen alguna cosa que es pugui considerar paranormal de debò, perquè en cap moment se'ls senyala a ells.


Una nota pels més escèptics

Malgrat que tots els fenòmens de la demostració són naturals, explicables i documentats, resulta curiós que, en cada demostració, el pèndol pugui separar les targetes de forma clara i inequívoca segons trets de les persones el nom de les quals hi ha escrit, o que una persona d'entre el públic, no entrenada en la lectura muscular, resposta ideomotora, cumberlandisme o hellstromisme pugui trobar una altra persona. O que, quan l'Albert Llorens baixa entre el públic i demana un objecte a una persona i diu en veu alta la primera paraula que li passa pel cap, sempre acabi encaixant en la vida de la persona. Coincidència?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada