Entrevista amb l'Albert Llorens

Amb motiu de l'elaboració del treball de recerca La màgia en el temps, de les alumnes de 4t A d'ESO de l'IES Can Vilumara Diana González, Sandra Luque i Anna Casaña, presentat el passat 14 d'abril, l'Albert Llorens va respondre a una entrevista en qualitat d'humil representant de la màgia al nostre país. Amb el permís de les autores, reproduïm al bloc les seves preguntes i les respostes del mag. És una bona oportunitat per a conèixer alguns secrets...!

1. Quants anys fa que et dediques a la màgia?

Des de ben petit que m'agrada la màgia, així que no puc recordar exactament quan vaig començar a fer els primers trucs de màgia. Recordo, però, que al meu avi també li agradava, i suposo que d'aquí em va venir l'afició. Evidentment, però, hi ha hagut fets que han marcat el camí des de ser afeccionat a la màgia a dedicar-m'hi de forma professional, que ho faig de forma exclusiva des del 2007.

2. Què va fer que et dediquessis a la màgia?
A part del què he comentat del meu avi, un dels meus primers contactes en el món de la màgia va ser quan, de petit, em van regalar la caixa de màgia del Màgic Andreu (amb qui he pogut compartir escenari uns anys després). Suposo que no hi ha una única raó, sinó que comences fent petits efectes de màgia i, sense adonar-te'n has fet de la màgia la teva gran afició i, finalment, la teva professió.

3. Quin tipus de màgia fas i per què?

M'agraden totes les diferents branques dins del món de la màgia. M'agrada molt la màgia de prop (aquell tipus de màgia que es fa amb petits objectes, moltes vegades sense cap preparació prèvia), sobretot la màgia amb cartes, encara que també m'agrada molt la màgia-espectacle, la que es fa en els escenaris. Actualment, la meva especialitat és aquesta última, sobretot en el camp de les grans il·lusions (els efectes de màgia que es fan amb grans aparells).

4. És fàcil guanyar-se la vida amb la màgia?

No, però segurament tampoc ho és en cap altre art o ofici. Crec que la clau està en fer allò que a hom li agrada i lluitar per fer-ho el millor possible. Evidentment et trobes amb molts entrebancs, però saps que quan sortiràs a escena se't passaran totes les preocupacions i haurà valgut la pena tot l'esforç.

5. Com a mag, només creus en la màgia il·lusòria, la que creeu els mags, o també creus en la màgia mística?

Em dedico al món de la màgia-espectacle, o sigui a l'il·lusionisme. No crec en algun tipus de màgia mística, sinó que encara no podem comprendre-ho tot. Fa cent anys l'electricitat era “màgia”, i, en fa cinc-cents, volar era un somni de bojos. Si haguéssim d'explicar a algú que hagués viscut fa només cent anys que hi ha persones actualment que paguen per estar unes hores en òrbita al voltant de la Terra, tindríem molts problemes per dir-li que no hi ha cap “màgia” rere aquest fet. Hi ha una frase d'un mag americà, Dough Henning, molt important als anys 70, que ho resumeix molt bé: “la màgia d'avui és la ciència de demà”.

6. Quin tipus de mag et consideres (contemporani, clàssic, etc...)?

En els meus espectacles hi ha influència de molts mags, contemporanis, clàssics, famosos i desconeguts. Intento evitar el “cliché” de mag clàssic, però intento evitar també el look que alguns mags adopten per semblar moderns. Crec que en un espectacle el mag ha de posar-hi la seva personalitat, per tal que aquest sigui únic. Pots fer el mateix número que un altre, però amb un altre vestuari, presentació... Intento sempre que puc evitar els efectes de màgia estàndards, encara que moltes vegades això vol dir dedicar-hi un temps extra a pensar com fer-lo i presentar-lo, i necessitar més temps i ajudants per muntar i desmuntar l'espectacle. No em conformo mai amb un número “tal qual l'he après”.

7. Has revelat alguna vegada algun truc?

No acostumo revelar els trucs de màgia, ni tant sols a amics o familiars propers (de fet, dins del meu equip, no tots saben com funcionen tots els números). Tot i així, moltes vegades realitzo tallers de màgia, tant per a adults com per a nens, en els quals explico alguns trucs senzills (adaptats a cada grup) per a que puguin entrar en el món de la màgia. Sempre és una experiència agradable poder compartir el “poder de il·lusionar” amb els altres.

8. Els trucs es creen o s'aprenen?

La major part dels números de màgia que es fan són clàssics, reinventats o adaptats al tipus de públic, quantitat,... per al qual ho presentes. És realment difícil crear un efecte de màgia completament nou. El que intento jo és trobar un “per què”, alguna cosa que justifiqui per què presento un efecte de màgia. Això implica algunes vegades readaptar trucs ja existents, construir-los de nou o intentar trobar un altre camí per aconseguir l'efecte desitjat.

9. Hi ha algun mag a qui admiris? Quin i per què?

Admiro a tots els mags que han deixat la seva petjada a la història de la màgia. A cada època n'hi ha hagut algun, i crec que hem d'aprendre molt d'ells. Un dels mags que més ha influït en els últims temps ha estat en David Copperfield, qui ha modernitzat la màgia i l'ha encaminat cap al segle XXI. També m'hagués agradat conèixer Harry Houdini, qui no només va ser, a la seva època, una estrella de la màgia, sinó que es va convertir, amb el temps, en una llegenda.

10. En les teves actuacions, què diries que és el millor de la reacció del públic?

Moltes persones pensen que els mags volem enganyar-los amb els trucs de màgia. En realitat, un espectacle de màgia el que pretén és il·lusionar al públic. És evident que per aconseguir-ho és necessari usar trucs, però el millor elogi que et pot fer el públic és dir-te: “ha estat un espectacle fantàstic. Ens has fet passar una estona inoblidable”. Si només et diuen “no sé com ho has fet”, només has complert una part del teu objectiu com a mag.

11. Alguna vegada ha fallat alguna part de l'actuació? Com ho vas solventar?

És difícil controlar tots els detalls d'un espectacle. És per això que sempre intento tenir un “pla B” per si les coses fallen. No obstant, alguna vegada pot fallar també aquest “pla B”. Recordo fa bastant temps un espectacle en què presentava un número de levitació. A la meitat del número hi va haver un problema tècnic i, sent-ne conscient, vaig fer un gest amb les mans just en el moment en què l'objecte va deixar de levitar en sec. Em vaig girar cara el públic i vaig saludar. La sorpresa va ser meva quan el públic va arrancar a aplaudir. Al final de l'espectacle algunes persones em van explicar que aquell efecte és el que els hi havia agradat més. La coordinació no assajada (i la sort) va fer que no s'assabentessin que havia fallat.

12. Com et sents quan fas màgia?

Hi ha persones que busquen, durant la seva vida, la seva vertadera personalitat. En el meu cas, em sembla que l'he trobat. És quan faig màgia que em sento còmode amb mi mateix i amb els altres, tant si estic fent màgia de prop per un grup de persones com si estic realitzant un espectacle de gran format en un teatre.

13. Què s'ha de fer per ser mag? Quins consells li donaries a algú que volgués ser-ho?

Tenim la sort de viure en una època en la que és bastant fàcil accedir a la màgia, com a altres disciplines. Per voler ser mag només fa falta tenir ganes d'aprendre i de practicar. Hi ha molts llibres d'iniciació a la màgia, com també botigues de màgia que et venen el material especial. Tot depèn de les ganes que hi posis per transformar un simple “truc” en “màgia”.

14. Quines capacitats i/o habilitats requereix ser mag?

Requereix paciència, dedicació i esforç, però també valentia quan és la primera vegada que presentes un número nou. Amb el temps acumules més recursos, però cal sempre una dosi de decisió quan vols presentar un número o espectacle nou.

15. Hi ha alguna escola de màgia on es pugui aprendre?

Hi ha alguns mags que han format les seves escoles de màgia, ensenyant com realitzar alguns trucs. És semblant als tallers de màgia que realitzo jo. Tot i així, cal ser en gran part autodidacta, aprenent pel teu compte a través de llibres o DVDs. També hi ha les societats de mags, en les quals et reuneixes amb altres mags per a tenir una perspectiva diferent sobre el que fas i el que podries fer, la qual cosa també és molt útil.